Ghost Light

llum de guardia

14 de setembre del 2004. Roda de premsa. Un grup d’artistes presenta la imminent estrena de l’espectacle “Xirgu” al Teatre Romea. Els seus membres mostren la seva millor cara davant els mitjans i es declaren satisfets amb l’espectacle que estan a punt d’estrenar. Un dels membres del grup, però, la Clara, una actriu-ballarina sordmuda, fa “esclatar” l’acte amb una sorprenent revelació: la llegenda segons la qual el fantasma de la mítica actriu catalana Margarida Xirgu es passeja pel Romea és certa. Ella ha vist el fantasma. I aquest li ha dit que l’espectacle no s’ha de representar. Malgrat les advertències de la Clara, la funció s’estrena. I la nit de l’estrena, es crema el teatre. “L’incendi del Romea” passarà a formar part, des d’aleshores, de la llegenda negra de la ciutat.

14 de setembre del 2011 (set anys després). El Romea segueix tancat, pendent de reformes. I el grup que integrava “Xirgu” s’ha desintegrat. Els seus components han seguit diferents camins, tots ells apartats de l’escenari. Una estranya maledicció sembla perseguir-los d’ençà de l’incendi. L’arribada a Barcelona, però, després de set anys d’absència, d’en Josh L. Franklyn, l’antic director de “Xirgu”, convertit ara en cineasta de culte del gènere de terror, canviarà les coses. Una sèrie d’estranyes i violentes coincidències tornarà a reunir el grup al voltant del vell teatre abandonat.

Crítiques

En aquest muntatge els audiovisuals jugaven un paper força important, títols de crèdit, imatges, webcams, subtítols, un proposta que seria projectada en una pantalla amb un format molt panoràmic, aquesta és la raó per la qual els videos i les imatges tenen una alçada tan reduïda, ja que es van haver d’adaptar a les proporcions que tenia la pantalla del teatre. En el vídeo Titulars es fa una petita introducció on s’explica el que ha passat  al teatre anys enrera, abans que comenci l’història. Seguidament després d’una escena que transcorria en un taxi, apareixien a la pantalla els títols de crédit de l’espectacle.

 Titulars (Intro )

 

Opening titles

 

Taxi 1

Durant l’espectacle hi havia 3 escenes que es desenvolupaven dintre d’un taxi. En la primera era de dia i aquesta era l’imatge que es podia veure a la pantalla. Un vídeo d’una panoràmica de la ciutat de Barcelona.

Escena massatgista

Una de les escenes passava en un centre de massatges d’alló més estrany, aquestes són les dues propostes que es van presentar. Hi ha tres símbols japonesos: el de l’home, la dona, i el tercer es tracta d’una paródia que mantenia relació amb el que veuriem durant l’escena.

Taxi 2 / Taxi 3

Aquestes dues imatges corresponen als vídeos que podiem veure en les dues altres escenes del taxi. Aquestes a diferència de la primera, passaven de nit i plovent.

Escena New Mordor

Escena d’una festa que es feia en una discoteca on havies d’anar disfressat de monstre. Aquest és el vídeo del cartell de l’entrada, també es van imprimir flyers amb aquesta imatge.

Escena pis de l’Astor Aquesta era l’última imatge que es projectava abans de l’escena final. Es tracta de les vistes des de l’habitació d’un dels personatges. Al fons un vídeo de la ciutat de Barcelona amb pluja.

Feia temps que tenia ganes de fer un espectacle de creació. De tancar-me amb un grup d’actors (els meus còmplices habituals, que conec i estimo i admiro) en una sala amb només unes quantes idees al voltant d’un tema i moltes ganes de treballar i deixar que anés apareixent una història. Doncs bé, això és el que hem fet, el que estem fent amb “Llum de guàrdia (Ghost Light)”, improvisar i deixar que la història aparegui, permetre que, d’alguna manera, s’acabi imposant. El nostre espectacle parla del teatre i dels seus fantasmes. Dels nostres fantasmes, doncs, dels fantasmes de tots aquells que ens dediquem al teatre. I també parla de cinema. De com el cinema dóna forma a les nostres pors a través del gènere de terror, creant-ne arquetips i models, de vegades tòpics i irrisoris, de vegades autèntics i personals, “monstres” que emmirallen la nostra pròpia “monstruositat”. També és un espectacle d’històries creuades, de frustració, de cerca, de lluita. Un grup es desfà i es torna a reunir. Crec que parlem del grup, de la necessitat del grup, de la seva importància i de la urgent necessitat d’aprendre a entendre, a relacionar-se amb “l’altre”.I crec, també, que parlem d’aquells que ens miren, que ens mireu. De l’espectador i de la seva mirada. Una mirada que, de vegades, ens causa terror, que sempre volem omplir i satisfer. I que, per sobre de tot, ens fa falta.

Julio Manrique

Fitxa artística

Autors: Sergi Pompermayer i Julio Manrique Direcció: Julio Manrique REPARTIMENT: Clara i Anna | Mireia Aixalà Ivan Benet | Astor Cristina Genebat | Mirta Oriol Guinart | Àlex Xavier Ricart | Charlie Marc Rodríguez | Abel Andrew Tarbet | Josh Escenografia: Sebastià Brosa Il·luminació: Jaume Ventura Vestuari: Maria Armengol Espai sonor: Damien Bazin Caracterització: Núria Llunell Audiovisuals: Marc Lleixà Moviment escènic: Ferran Carvajal Ajudant de direcció: Raimon Molins Direcció de producció: Amparo Martínez Cap de producció: Maite Pijuan Producció executiva: Marina Vilardell Direcció tècnica: Miguel Montes Ajudant escenografia: Elisenda Pérez Ajudant de vestuari – sastressa: Clara Peluffo Regidor: David Segú Cap tècnic del teatre: Txema Orriols Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia Jordi Castells Premsa: Gerard Gort Màrqueting i comunicació: Publiespec Reportatge Fotogràfic: David Ruano Il·lustració cartell: Àlex Gallego Disseny Gràfic: sSB

Comments (0)