Quatre ‘feréstecs’ conservadors s’oposen a la vitalitat dels joves i de les dones en una de les obres mestres de Goldoni. Estrenada el 1760, Els feréstecs inicia el gran fresc crític i còmic de la vida burgesa de finals del segle XVIII elaborat per l’autor.

Durant el Carnaval, Pepito i Salvador, amb Tomeu i Arturo (quatre feréstecs ancorats en el passat) han acordat el matrimoni dels seus fills, Llucieta i Quimet. Els dos joves no s’han vist mai i es coneixeran el dia del casament. La filla comença a intuir alguna cosa, i ells decideixen que ningú la pugui veure i que, qui la vegi, s’hi haurà de casar. No compten, però, amb l’esperit més liberal i domèstic de les dones i dels joves, que desitgen un estil de vida més obert i sincer.

Al començament de l’obra, el director Lluís Pasqual, volia situar a l’espectador utilitzant un mètode molt actual com és la navegació per internet, pot semblar estrany quan estem parlant d’un text del s. XVIII , però aquesta adaptació té moltes semblances amb la societat actual. Així doncs es van haver de crear unes pàgines de Viquipèdia fictícies, i fer veure en directe que una persona navegava per internet buscant la definició del terme “Feréstec” i enllaçant una pàgina amb l’altra fins a arribar a l’Himne de Riego on seguidament arrencava l’obra, després d’una petita introducció interpretada per l’actor Carles Martínez. A continuació podeu veure 2 audiovisuals, el primer es podia veure quan els espectadors entraven a la sala, el segon quan l’actor Carles Martínez entrava a escena.

                                           Realització: Marc Lleixà

Fitxa artística